El dol infantil

ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

Una de les grans incògnites a les quals s'enfronten els pares davant la mort d'un ser estimat és la manera en la qual ho han de comunicar als seus fills. 

Davant aquest fet, el més oportú és explicar-li la veritat, dir que el cos es para del tot, que no té vida. L'adequat seria portar-lo a un lloc tranquil en el qual puguin es - tar tranquils el nen i la persona que li donarà la noticia. Li comunicarà el fet amb poques paraules i en un to serè, tranquil·litzador i realista el que acaba d'ocórrer i el que succeirà més tard, aquesta informació l'ajudarà a sentir-se més segur sobre el futur. S'ha d'emprar un vocabulari fàcilment comprensible pel nen i situant-se a la mateixa altura, abraçant-lo si el nen ens dóna permís per fer-ho. 

Heu de tenir en compte la gran fantasia dels nens en el moment de donar les explicacions.

Si se li diu que la persona morta era molt bona i que estarà millor en un altre lloc, el nen interpretarà que millor ser dolent. 

Si se li comunica que el ser estimat que ha mort està de viatge, esperarà que torni, i en comprovar que no és així, pot ser que mostri por a viatjar. 

Alguns pares li diuen al nen que el mort s'ha quedat dormit i que no despertarà més. Aquest fet pot provocar-li por a l'hora de dormir o témer que un altre familiar s'adormi i no desperti més. 

La pregunta més freqüent és perquè s'ha mort? En aquest cas, seria adequat respondre-li que tots hem de morir algun dia, de manera que la mort és un succés natural que forma part del cicle de la vida. Deixant-li clar que és alguna cosa que no podem evitar, de manera que ningú té la culpa, ni ell, ni el ser estimat que ha mort. És important que entengui aquest aspecte per prevenir el sentiment de culpabilitat. 

En el cas de mort per malaltia, caldrà ser molt específics i assegurar-li que la persona morta estava molt, molt, molt malalta, d'una altra manera correm amb el risc de que el nen tingui por que li passi el ma - teix a ell o a un altre ésser estimat. 

Encara que algunes vegades la curiositat infantil pot esgotar a l'adult, és important que es contestin honestament i de manera més real possible a totes les seves preguntes, ja que necessita sentir-se re - colzat i solucionar molts dubtes. 

Com a adults podem pensar que no és adequat que els nens assisteixin als ritus funeraris, però a par - tir dels 6 anys, és capaç d'entendre l'aspecte simbòlic dels rituals, i sempre que així ho desitgi, seria adequat que ho fes, però abans, algú s'ha d'encarregar d'explicar-li tot el que veurà, perquè una vegada allí no s'espanti i que entengui el que està passant en tot moment. 

Assistir als rituals amb la família, li permet expressar el seu dolor, obté força i suport dels altres i pot acomiadar-se del ser estimat. 

En el cas que no ho desitgi, no és aconsellable obligar-lo. Sempre se li pot donar l'opció de que faci un dibuix o que li escrigui una carta o algun tipus de ritual de comiat sense necessitat de que hagi d'enfrontar-se amb el ritual.