“Les etiquetes”

ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

Des del moment en què ens dirigim als altres dient "ETS...", els estem etiquetant: "ets dolent", "ets trapella" o "ets un despistat" són expressions habituals que dirigim sovint sense malícia, fins i tot amb gràcia, però deixant tancades a l'interior de les persones moltes aptituds que es podrien desenvolupar. 

En aquest sentit, us convidem a llegir un conte per a reflexionar:

"Hi havia una vegada una dona molt i molt rica que tenia una nova criada. Aquesta li demanà a la jove que anés a comprar sucre ja que tenia convidats aquella nit i havia de preparar les postres. La noia anà cap a la botiga, agafà el sucre i tornà a casa de la mestressa. Quan arribà la senyora de la casa no hi era. La jove no sabia on deixar el sucre i començà a mirar les prestatgeries, trobà uns pots buits i decidí omplir-los amb el sucre comprat.

La mestressa tornà a casa i buscar per tot arreu, va mirar als armaris i prestatgeries de la cuina i no va trobar el sucre. Va pensar que la noia "no servia per a res". Enfadada marxà a comprar de nou el sucre.

L'endemà arribà la noia i ja l'esperava tot dient:

• Ets una despistada! Solament havies de fer un encàrrec, ja veig que no serviràs per aquesta feina.

La noia va acotxar el cap i li digué temorosa:

• Està guardat als pots."

A cada pot hi havia una etiqueta on posava: pasta, llegum i arròs. La mestressa no es preocupà de mirar dins els pots, tan sols mira les etiquetes. Això es el que ens passa sovint, limitem la visió de les persones a l'etiqueta que tenen assignada. Tendim a etiquetar la parella, els amics, els fill@s, els alumn@s, etc.

Si bé les etiquetes són necessàries per formar la nostra identitat i la dels altres, quan la majoria són negatives limiten l'autoconcepte de la persona i fan que el seu potencial de canvi no es porti a terme.