En blanc (I)

ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

Molts pares acudeixen a les nostres consultes amoïnats per la lentitud dels seus fills en les seves rutines diàries. Els defineixen com nens que van a ralentí, que no tenen necessitat de córrer i que fan anar malament a tota la família.

En primer lloc, caldria considerar si és necessari realitzar una valoració amb profunditat per especialistes. L'avaluació de la situació hauria de realitzar-se quan el fet de "ser lent" afecta de manera significativa en la vida quotidiana i escolar del nen@, en la relació amb altres persones o en el seu estat emocional.

Si efectivament sembla que afecta en un d'aquests àmbits, llavors el nen hauria de ser valorat.

En qualsevol cas, una mesura a adoptar des de casa consisteix a simplificar certs processos per fer-los més àgils:

  • Preparar la roba i la motxilla per l'endemà la nit anterior, reduir el nombre d'objectes a utilitzar (per exemple, en aquests casos no és convenient usar molts quaderns o bolígrafs de diferents colors). En tots els aspectes, simplificar i reduir.
  • Juntament a l'anterior, és convenient disminuir al màxim els distractors. Si un nen és lent per arreglar-se al matí, si a més a més li engeguem la televisió, serà encara més lent. Pot accelerar la velocitat si li diem: "quan et vesteixis posem la tele..."
  • Augmentar el temps previst per realitzar activitats quotidianes. Si es necessita més temps per a vestir-se, arreglar l'habitació o arribar a un lloc, cal tenir previst un cert marge de temps i de vegades això implica matinar una mica més.

Us desitgem Bones Festes!!