L’estimulació precoç

ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

Estic esperant un fill i he llegit la importància de l'estimulació precoç. En que consisteix i qui la fa?

El terme d'estimulació precoç va sorgir i es va divulgar com a indicatiu d'una estimulació al nen quasi des del seu naixement i durant els seus primers anys de vida. Està considerat com un tractament amb bases científiques per desenvolupar al màxim les seves possibilitats psicofísiques.

Pot aplicar-se a qualsevol nen, amb o sense alteracions, tot i que si no existeixen alteracions en ells mateixos o en el seu ambient familiar no es imprescindible una estimulació programada.

El problema sorgeix quan hi ha un conjunt de circumstàncies que condicionen el seu desenvolupament com són les minusvalies psíquiques, físiques o sensorials o privacions afectives. Davant això, cal intervenció per compensar a través dels mitjans adients el seu desnivell.

Els efectes beneficiosos de l 'estimulació precoç ja han estat comprovats en molts països per mitjà d'investigacions. Els nens amb problemes psíquics desenvolupen les seves aptituds millorant el seu CI, criatures amb problemes sensorials es comuniquen millor i s'augmenta es seu nivell cognoscitiu, els que les seves famílies són de baix nivell sociocultural milloren el desenvolupament psiquicofísic i els petits sense problemes, reforcen i avancen en la seva evolució.

Acostuma a ser un equip de professionals formats per (pedagogs, psicòlegs, logopedes, fisioterapeutes...) els que porten a terme aquest tipus d'estimulació sense deixar mai de banda els pares o els adults que convisquin amb el nen degut a l' interacció que entre ells es desenvolupa.

Avui en dia ja son molts els països que organitzen cursos a càrrec de l'Estat o Associacions per a què els pares puguin aprendre a estimular i tractar els seus fills amb o sense problemes. Es considera fonamental conèixer l'edat cronològica en el desenvolupament perquè el que es normal a una edat pot no ser-ho a una altra.

En el teu cas, la primera exploració la fa el pediatra a l'hospital quan el bebè acabi de néixer i està dirigida cap a el sistema nerviós que permet el desenvolupament de la intel·ligència, la afectivitat i la conducta. S'examina el to muscular i la motilitat espontània i reactiva. L'àrea sensorial s'observarà posteriorment donada la dificultat de portar-ho a terme en nounats