Tècnica supernanny. La tècnica del temps fora

ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

En l'anterior columna vam parlar de la tècnica de retirada d'atenció, ara us parlarem de temps fora. Aquesta tècnica suposa una variació de l'anterior, tot i que molts dels principis allí exposats són vàlids amb alguns matisos.

Davant episodis de plors, rabietes o malifetes més pujades de to, pot utilitzar-se la tècnica de "temps fora" en la qual el nen és retirat físicament de l'espai on s'ha provocat el conflicte durant un breu espai de temps.

Veiem les pautes per procedir correctament:

• El lloc on el retirem temporalment ha de ser un lloc on no tingui a l'abast jocs o altres companyies per entretenir-se. No es tracta de buscar-li un lloc hostil sinó avorrit.
• Hem de traslladar-lo immediatament després d'aparèixer la conducta o en el moment que ha arribat a un punt insostenible (per exemple, discussió entre germans que arriba a un punt de descontrol).
• No discuteixi amb ell, no entri en recriminacions ni qualificatius despectius com: "Ets molt dolent, n'estic fart, no tens remei...". Sí pot explicar-li, amb un to calmat però segur i imperatiu, el motiu de la seva retirada. Per això cal ser clar en la queixa que tenim: "Com que has pegat al teu germà, ara no pots jugar amb ell". Mai faci cas de les seves protestes o promeses. Recordi que ha de mostrar-se enfadat però no fora de control. La idea és donar-li un missatge molt clar de que ha fet una cosa malament i que estem disgustats amb ell.
• No permeti que surti abans d'hora del "racó d'aïllament". Si ho fa, l'ha de advertir de conseqüències més negatives, com que haurà d'estar més estona en aquesta situació.
• El temps d'aïllament normalment es calcula sobre la base d'un minut per any del nen amb un màxim de 20 minuts. Però això ha de ser valorat pels pares. No s'aconsellen temps més llargs ja que poden produir la conducta contrària a la que volem eliminar.
• Si quan ho anem a buscar es torna amb conductes inadequades, cal advertir-li que si vol sortir haurà d'estar almenys 30 segons sense efectuar-les. Mantingui's ferm en la decisió. Si passa la prova és molt possible que els episodis remetin, si cedeix augmentaran amb tota probabilitat.
• En el cas que hagi provocat desperfectes a l'habitacle haurà d'arreglar o corregir l'acció abans de sortir.
• Hem d'anar amb compte que aquesta retirada física no comporti algun tipus de benefici indirecte al nen. Per exemple si el nen aconsegueix deixar d'estudiar o evitar menjar alguna cosa que no li agrada, no es la tècnica a seguir, ja que el que faríem és reforçar la conducta que volíem eliminar.

Aquesta tècnica acostuma a ser molt efectiva si s'utilitza bé. L'efectivitat de la tècnica, independentment que li estem retirant l'atenció, és que li estem fent associar que després d'una conducta inadequada, apareix un dels "fantasmes" més presents en l'etapa infantil: l'ansietat de separació. Encara que el nen tingui suficient edat per saber que no serà abandonat realment, el fet de fer-li reviure aquesta ansietat pot disparar-li interiorment certes alarmes. El que ara pot témer no és la separació física sinó l'emotiva. De tal forma que el nen corregirà la seva conducta actual i futura no per les raons dels pares sinó per les seves.

Com en totes les tècniques basades en la retirada d'atenció, recordi que s'han d'introduir moments d'atenció cap al nen sempre que apareguin les conductes desitjades. El reforç verbal i físic (petons, abraçades, manifestació d'alegria, lliurament d'algun premi, etc.).